Jaume Plensa
La intimitat entre persones se sent quan una és a la ment de l’altra. Estar en la ment d’un altre i que aquest estigui a la teva ment, és la màxima expressió d’intimitat a la que es pot arribar.
Quan una persona està en la teva ment, penses en ella, en la seva forma de veure la vida, en la seva manera d’encarar les coses, intentes saber com pensa, què el fa patir i què l’il.lusiona, l’entens i l’acompanyes… Aquest pensar en l’altre és el que fa possible allò que en diem: “entendre’s sense paraules”, conèixer a l’altre en profunditat.
Quan dues persones estan en relació, ja sigui de parella, d’amistat, de treball o de qualsevol altre tipus, noten si aquest “estar en la seva ment” és real i de com és. Se sent si és autèntic, si és més o menys recíproc, si és desequilibrat, si és desproporcionat, o inclús, si és inexistent per part de l’altre.
Moltes vegades quan aquest nivell d’intimitat no és recíproc, és a dir, un és a la ment de l’altre, però aquest no hi és en el de la seva parella, és quan el que sí que té a l’altre en ment, sent que la relació és buida, que hi falta alguna cosa essencial. Pot inclús dir que la relació no és dolenta, però li falta quelcom que moltes vegades no sap definir, però que és tan important que la fa insatisfactòria.
Quan estar en la ment de l’altre no és recíproc, podem sentir que hi ha punts en comú, que hi ha estimació, que hi ha interès en que la vida li vagi bé, i inclús en facilitar-la, però no hi ha intimitat, la persona no està pensada o està pensada molt poquet. És viure al costat de l’altre, però no en l’altre.
La intimitat és estar a la ment de l’altre i que l’altre estigui a la teva.
