És d’antic que se sap, perquè molts ho han dit abans, que talent sense perseverança no porta enlloc.
El documental sobre la fotoperiodista Joana Biarnés del Sense Ficció, és un bonic exemple del talent i la perseverança treballant alhora. El munt d’ocasions que va haver d’ignorar i segurament també plorar, que per ser dona no li permetessin ser fotògrafa en esdeveniments esportius o en reunions masculines, o que entengués que ser dona li impedia treballar en un diari… Entendre? Entendre que?
Sí que aquella discriminació era fruit d’una època, però totes les èpoques posen obstacles que salvar i el més important és fer quelcom amb ells. Ella no només va resistir sinó que va insistir, que és la clau de la perseverança, i amb el talent humà i el fotogràfic heretat del seu pare, va aconseguir fer-se un lloc. Un lloc destacat.
I després quan la professió es va decantar cap a un món més frívol, es va qüestionar què fer amb aquesta nova dificultat que se li presentava i va buscar en la seva biografia una altra professió possible. I la va trobar. Va ser en la cuina de la seva mare, on va tornar a mostrar-se perseverant i talentosa.
Una història bonica, exemple de com totes les persones tenim talents diversos, encara que no ens ho sembli, i com amb perseverança els podem convertir en grans projectes per una vida feliç.
