JOSEFINA CASTELLVÍ, ESTIMAR SENSE POSSEIR

Escoltant a la Oceanògrafa Josefina Castellví en una entrevista pel recent atorgat premi Nacional de Cultura 2013, he recordat unes paraules  que venen a  dir que només es pot gaudir d’allò que no intentem posseir.

Emocionalment parlant,  m’ha semblat un clar exemple de persona que  va treballar, estimar i gaudir del territori en llibertat, sense pretendre fer-lo seu, no el va acotar, privatitzar, comprar  ni adquirir drets. Va dirigir importants treballs d’investigació a l’Antàrtida, va tenir  la clau d’entrada i sortida de persones a aquest paradís gelat, i es va  negar sempre  a que aquests espai privilegiat i verge fos utilitzat per altres activitats que no fossin la recerca. Segurament una tasca més dura que la pròpiament d’investigació. Ara parla de l’Antàrtida com si fos d’ella i ara que hi ha tornat per la gravació del documental Els records del gel, diu que ja no hi tornarà més. I sabeu perquè no hi tornarà? Perque allà només hi caben 12 persones i si hi va algú que no esta investigant pren el lloc d’ algú altre que si que ho pot fer. És el respecte a la feina que ella ha fet durant anys i a la que es fa actualmente i sobretot el respecte  a la natura i a la no propietat  sobre aquesta.

Estima profundament l’Antàrtida, encara avui  en parla i la viu  com si fos d’ella, i tot i així, no te cap interès en posseir-la. És per això que la pot esimar? Si realment fos seva, no estaria tot el temps patint per ella, veient només el perill que corre i sense poder-la gaudir?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.