Quan comences a aprendre a ballar una de les primeres consignes que et donen és que has de comptar els passos. Cada ball té una sèrie i un ritme de passos determinat. La segona consigna que et donen és que has de balancejar el cos i col·locar el pes sobre el peu que acaba de tocar a terra i alliberar de pes al peu que s’aixecarà i que així mai et confondràs amb el següent pas que has de fer. No és curiós que comptar sigui menys fiable que posar el pes en una cama o a l’altra?
Aquesta última consigna és comuna a totes les modalitats de ball que vulguis aprendre, tan és que sigui salsa com tango, i respon a l’intent de crear-te una memòria corporal. Crear una memòria corporal és més fiable que la del pensament. Una memòria molt més objectiva i inconfusible.
El pensament està molt influenciat per la immensitat d’estímuls que el cervell pot percebre en un mateix moment, per l’estat d’ànim, per sensacions corporals, i per estímuls externs. Pots estar contant passos i alhora pensant en la feina, en si ho fas bé, en si les sabates et fan mal, o en si la teva parella t’acaba de trepitjar. Aquesta és la qualitat de la memòria del pensament, la de la multitud d’estímuls als quals prestar atenció i dels que un s’ha de desprendre si vol estar atent i no ser ell qui acaba trepitjant a la seva parella.
La memòria corporal és objectiva, només guarda un aspecte concret : el pes està sobre el peu dret? doncs es mou l’esquerra. Així de simple i alhora així de segur. Tant és que estiguis concentrat en el ball o que estiguis pensant en les teves coses, el cos dirigeix l’acció independentment d’altres estímuls.
Aprendre a ballar, a nedar, a esquiar, a jugar al golf o a qualsevol altre activitat, es fa molt més efectiu si incorporem la memòria corporal. La sensació viscuda amb una atenció focalitzada i sense pensaments, només el moviment que estem fent.
En teràpia també es potencia aquesta habilitat. El coneixement d’un mateix no deixa de ser un aprenentatge més, i és molt més profund si som capaços de sentir conscientment què expressa el nostre cos, si deixem de dir-nos i explicar-nos coses a nosaltres mateixos i simplement les sentim. No es tracta d’anul·lar el pensament perquè és molt important per viure, però si de saber que és tan potent i està tan contaminat de subjectivitat i de rutines que ens pot allunyar d’un coneixement molt més genuí i personal.
Per aconseguir aquesta habilitat podem ralentir un moviment que sigui habitual en nosaltres i observar què experimentem. Si tens per costum creuar els braços enèrgicament quan t’enfades, si abaixes el cap quan et presenten a algú o si el mires amb insistència, si camines amb el cap baix, si fumes i ho vols deixar, si quan balles tens tendència a allunyar-te de la teva parella quan para la música, si quan jugues a golf necessites parar i fregar-te les mans als pantalons… aprofita per practicar. Qualsevol gest o moviment habitual serveix per començar a explorar la nostra memòria corporal. Alenteix el gest o el moviment, repeteix-lo sentint cada pas, posa-li temps i atenció i obtindràs informació nova, tant sensorial com de pensament, i més interessant encara, si ho vols el podràs canviar o millorar.
