Durant el dia ens passen coses i durant la nit les guardem, aquest és un més dels perfectes mecanismes naturals que tenim les persones per assimilar i donar la dimensió adequada a cadascuna de les coses que ens passen. Hi … Continue reading
En el Documenta 2007 es va convidar a diferents artistes a provar la cuina d’en Ferran Adrià. El comissari Vicent Todoli va dir d’en Ferran Adrià: És un creador, perquè si algú fa una cosa que no existia abans, t’amplia la visió que tens del que és la vida. Se li pot dir a una persona un elogi més….preciós? Ser la persona que amplia la visió que es té del que és la vida a una altra persona. Us convido a pensar: Quines són les persones de la vostra història que han ampliat la vostra visió de la vida? Quan? Com? Ho saben? Heu ampliat la visió del que és la vida a algú altre? Què faríeu ara mateix per aconseguir que algú ampliï la visió que té del que és la vida?
Posted in Reflexions
La teoria del vincle que va explicar John Bowlby i que posteriorment va ser reforçada pels estudis de Mary Ainsworth, explica que: Quan un nen neix es relaciona bàsicament amb la seva mare, amb qui ja ha començat a construir … Continue reading
Potser et preguntes: Per què jo estic tan malament pel que m’ha passat, quan altres persones han passat per situacions molt pitjors i ho han superat? No hi ha una equivalència directa i proporcional entre una situació traumàtica i la quantitat de dolor que causa en cada persona. Ni tampoc un valor numèric a partir del qual ja estigui justificat el dolor que sentim. El dolor és subjectiu. Per tant la comparació nomes ens portaria a un munt de respostes possibles i ninguna suficient, des de les diferències biològiques, genètiques, neurològiques, corporals, fins a les diferències en els aprenentatges que hem anat fent al llarg de la vida. Totes ens porten a una conclusió: som únics en el sentir i elaborar les experiències crítiques. No som comparables si ens fixem en la quantitat de dolor. En canvi, quan ens plantegem com canviar, com millorar, com alleujar, com acceptar, com i a qui demanar ajut, en definitiva, com cuidar-nos quan sentim dolor, és quan ens estem acostant a una resposta que ens serveix per creure que també ho podrem superar, perquè ens estem fent responsables d’allò que ens ha tocat. Què fem amb el dolor? Aquesta és la pregunta que ens portarà a la superació.
Posted in Reflexions
Se sap que hi han importants diferències a nivell cerebral entre homes i dones, tant en l’estructura com en la química i les hormones. Per tant la forma de funcionar i d’enfrontar-se a les circumstàncies diàries també és diferent per uns i pels altres. Escoltem, mirem i sentim diferent.
Si parlem d’estructures cerebrals, algunes diferències que s’han observat són: que el cervell femení té més espai cerebral dedicat a la gestió emocional i a la memòria, per aquest motiu les dones poden entendre, empatitzar i recordar amb més facilitat els estats emocionals dels altres i els seus propis i, en contraposició, el cervell masculí té més espai dedicat al sexe, l’acció i l’agressivitat, per aquest motiu els homes pensen en més ocasions en el sexe i en situacions de conflicte, poden passar amb més facilitat a l’agressió.
Com diu la neurobióloga Louann Brizendine no hi han cervells unisex, tenim cervells femenins i cervells masculins. Crec que és una sort, i que les diferències les hem de veure com una complementarietat, no com una competència. La comprensió i acceptació de com som i de com és l’altre, ja sigui per les estructures i la química cerebrals o pels aprenentatges, facilita les relacions humanes. Aquestes dades no ens determinen, no ens obliguen a res, però si que ens predisposen, a les dones a tenir comportaments de dona i als homes a tenir comportaments d’home.
Veient aquest vídeo, es pot gaudir una estona de l’escenificació humorística, portada al límit, del singular funcionament cerebral.
Posted in Què és?
En aquest text del llibre Maternitat de la Isabel Núñez i la Rauda Jamís, es fa referència a com una infància traumàtica pot influenciar la vida present i a la importància de reconèixer a aquestes persones com supervivents.
Posted in Llibres de Veu
Les relacions sexuals en la parella sempre han estat en el punt de mira de psicoterapeutes, terapeutes de parella, sexòlegs i evidentment de les pròpies parelles, amb la intenció de decidir si eren un predictor de la bona o de … Continue reading
Steve McQueen en la pel·lícula Shame, crea un excel.lent retrat de qui pateix una adicció sexual (Michael Fassbender) i de qui viu amb un transtorn límit de la personalitat (Carey Mulligan). Segurament no es pot afegir res més a aquests personatges per fer-los més purs.
Poden tenir algun grau de control sobre el seu comportament? Viuen tot el temps intentant controlar els seus impulsos? Poden viure a estones preocupats per aquestes necessitats imperioses i a estones ocupats en les seves tasques quotidianes? Quant temps mental ocupa aquest desequilibri i l’intent de controlar-lo?
Jo em quedo amb el que ella li diu “NO SOMOS MALOS, SOLO VENIMOS DE UN LUGAR MALO”. S’ha de viure tota la vida amb la influència d’aquest lloc dolent que respresenta un passat o una infància traumàtica? Posant el punt de mira en aquest lloc, un pot començar a qüestionar-se la creença de si és realment una persona dolenta, i començant per l’acceptació dirigir-se cap a la compasió i la comprensió que mereix tot supervivent de llocs dolents.
Posted in Pel·lícules
En veure Drive, la películ·la de Nicolas Winding Refn i observar el perfil de personalitat del protagonista Ryan Gosling , no puc menys que preguntar-me un cop més, si les persones es poden classificar en bones i dolentes, si aquesta classificació es mantindria estable fossin quines fossin les circumstàncies amb les que ens haguéssim d’enfrontar. Es pot ser el bo, tenir bons o molt bons sentiments envers als altres i a lhora ser molt dolent? El més dolent? Només hem de tenir l’oportunitat necessària per poder ser els pitjors?
Posted in Pel·lícules
L’exercici dels sentits és un exercici de consciència corporal per experimentar amb atenció plena, les diferents sensacions procedents dels òrgans dels sentits.
Tots els exercicis de relaxació, de consciència corporal, de respiració centrada, i tots els que tenen a veure amb el cos, tenen un efecte immediat produint un estat de benestar que es multiplica immensament si els practiques amb regularitat.
Practica aquest exercici amb els ulls tancats i en un lloc tranquil. Quan apareguin pensaments en el teu cap, sense relació amb el que estàs fent, simplement adona-te’n que hi són i torna a concentrar-te en les sensacions corporals. Aquesta és l’habilitat més difícil d’adquirir, sigues perseverant i aconseguiràs una bona connexió amb el teu cos.
Posted in Experimenta
Mòbil / 669 388 447
dolorsca@copc.cat
Barcelona i Igualada
Visita'm a: 
LA CURIOSITAT EM DEFINEIX