Fa uns dies em van enviar un whatsapp sobre la percepció corporal que tenen les dones i com evoluciona. Deien que la dona jove és maca i es veu lletja, i la dona gran és lletja i es veu guapa. Segurament no li passa això a totes les dones, ni és exclusiu d’elles, perquè a ells també els hi passa, però sí que és força general i ens fa pensar en la influència i la importància que té la imatge corporal en l’autoestima. El missatge feia pensar com és de real que la imatge corporal que ens afecta no és la que tenim sinó la que sentim.
La imatge que creiem tenir és la que guia la nostra conducta i genera els nostres sentiments. Tant ens pot portar a la patologia una percepció corporal excessivament negativa com una d’excessivament positiva.
Un sentiment negatiu sobre el nostre cos pot portar-nos a una contínua observació crítica de tot el que no ens agrada i conseqüentment a un intent de controlar-ho, si és per mitjà de l’alimentació, la purga i l’exercici físic pot derivar en una anorèxia, si l’intent de control és per mitjà de l’exercici físic, pot portar a una obsessió per muscular-se com la vigorexia, si la necessitat de controlar el cos i canviar-lo va encara més enllà algú pot acabar atrapat en un seguit d’intervencions de cirurgia estètica.
Un sentiment excessivament positiu sobre el nostre cos és més difícil de veure en una societat que practica el culte al cos, però existeix, i també pot portar a no cuidar-se, a no mirar-se mai d’una forma crítica. Si algú es veu bé tot i no estar-ho, pot evitar fer dieta o exercici físic i entrar en conductes massa permissives. Aquesta percepció corporal positiva també deriva en malalties físiques i mentals.
Molts d’aquests problemes es veuen com una combinació simple de la baixa voluntat i la poca motivació per l’esforç, però en realitat són derivats d’un sentiment sobre un mateix. Centrar l’atenció en el que una persona fa, és a dir, en la seva conducta per controlar el seu cos no porta al canvi. El que una persona sent de sí mateixa és el verdader indicador de la motivació o de la resistència a canviar i per tant és sobre això que s’ha d’intervenir per aconseguir un canvi.
Que sents sent com ets corporalment?
