Una parella sempre està constituïda de dues persones. Dues persones que viuen contínuament en un intent per complementar-se. Però, curiosament, quan pensem en situacions de maltractament, només mirem a la persona que maltracta, com si només el comportament d’aquesta persona fos el que causa grans mals a la relació.
Pot ser que la teva parella sigui algú que et tracta malament, però tu ets la persona que el tracta bé. I si observes bé el que fas, t’adonaràs que en moltes ocasions, com més malament et tracta més bé et comportes tu.
Per poder resoldre aquestes situacions, evidentment que l’ideal seria que el maltractador deixés de ser-ho per sí mateix, perquè fer mal als altres no és el correcte, però aquesta és una possibilitat gairebé remota. I el teu intent de fer-lo canviar també és força complicat, segurament ja ho has comprovat.
Potser un millor intent de canviar la situació seria preguntar-te què fas tu, però no han de ser preguntes per criticar-te, no, de cap manera. Les preguntes que et facis han de ser preguntes per entendre’t, per comprendre’t: Per què quan algú et tracta malament tu et tornes més complaent? On has après a fer això? Com vas aprendre a sotmetre’t amb facilitat davant una ordre? Com és possible que no hagis sentit la violència fins ara? Quin és el teu grau de tolerància de l’agressivitat? …
Fes-te les preguntes, aquestes i algunes més, amb plena consciència i segurament algunes coses canviaran.
