Avui he somiat que pintava un quadre ple d’arbres de tardor. Veia clarament com anava pintant una serpentina d’arbres amb les seves fulles de color a punt per caure. Colors grocs, àmbars, vermells, verds i marrons que lluïen amb força sota el sol d’un dia net i refrescant propi de la tardor.
Estem tan acostumats a pensar en els somnis com escenaris de dificultats, de desencerts, o de representacions de les nostres debilitats passades, que gairebé mai ens prenem un temps per adonar-nos que els somnis també diuen dels nostres estats emocionals positius, actuals i futurs. Els somnis també són l’expressió de les nostres capacitats, les nostres esperances o els nostres potencials. Quantes vegades ens llevem amb la solució del que ahir era un problema?
Així doncs, el somni anterior era l’expressió d’algun conflicte relacionat amb la vellesa simbolitzat per la caiguda de la fulla pròpia de la tardor? Era el desig d’immortalitzar la bellesa natural per poder-la mirar cada dia al passadís de casa? Parlava d’una necessitat de treballar en alguna tasca creativa?…
Els somnis són la representació del que vam ser, del que va ser difícil, del que no voldríem haver sigut, del que som, del que volem ser, del que ens fa por ser, i del que podem arribar a ser.
