Us ha passat alguna vegada que heu llegit un llibre que instintivament regalaríeu a un amic, o que esteu pensant en anar a fer un cafè amb una persona que teniu moltes ganes de veure, o que voleu felicitar les festes de forma personalitzada a una persona per la qual sentiu un apreci molt especial i ho aneu posposant fins que arriba el dia que aquesta persona s’avança i ho fa ella? Segur que us ha passat i en més d’una ocasió.
Com li expresses aleshores l’estimació que sents? Li dius allò tan usat de “jo també pensava en tu” “estava a punt de trucar-te” “gràcies, igualment”…? Segurament sí, perquè és la veritat, però et sents malament perquè el fet de no ser el primer en dir-ho o fer-ho, t’impedeix expressar-li la intensitat, la il.lusió o el desitg que tu senties.
Si el cor et parla, escolta’l i actua.
