Si vas de vacances… i no et pares a respirar fons, no escoltes com cruix una branqueta del terra quan passes pel damunt, no sents l’olor salada del mar, no assaboreixes la frescor d’una cervesa, ni intentes atrapar amb precisió les bombolletes de la seva escuma, no perceps l’escalfor de la sorra de la platja mentre s’escolen els granets entre els teus dits, ni tampoc sens la frescor de l’aigua del riu quan hi poses els peus, si no mires lluny buscant somnis, i no veus que els núvols es mouen i adquireixen formes, o no sens la tibantor dels teus músculs després de la sortida en bicicleta, ni sents on s’allotgen en el teu cos els riures compartits en una nit a la fresca,… tornaràs de les vacances, igual que has marxat, encara que hagis estat al paradís.
Sense consciència plena no hi ha ni relaxació, ni plaer, ni descans.
