La vida quotidiana porta a actuar de forma rutinària i aquesta rutina que diu tant de nosaltres és el que acabem considerant com la millor forma de fer les coses. Podríem fer una llista inacabable de rutines: ser ordenats, portar una agenda atapeïda sense espai per … Continue reading
Quan ens enamorem d’una persona, generalment ens enamora un aspecte concret d’ella que d’alguna manera omple un vuit nostre, un desig incomplert i ens agrada tant que la comencem a idealitzar. Inconscientment intentem fer que els altres aspectes de la persona encaixin amb els nostres gustos i comencem a idealitzar-la, pensem i pensem en ella, suposem que fer algun projecte amb ella serà fantàstic, o tenir una vida en comú serà màgic o tenir una relació serà reconfortant.
Tot el que estem imaginant és una fantasia que potser no es correspon en res a com és l’enamorat. No estem construint aquests desitjos sobre la realitat sinó sobre la nostra imaginació. Amb tots aquests pensaments haurem ampliat exponencialment les qualitats de l’altre i reduit fins al punt de fer desaparèixer tots aquells detalls que no encaixen amb nosaltres i que consideraríem que són defectes irreconciliables amb el que volem.
La idealització és una acció de l’hemisferi dret, el de les emocions on el raonament no hi té cabuda. El temps, però, farà que la raó comenci a treballar i, si tenim valor de fer autocrítica, inicialment ens sentirem enganyats però desprès veurem clar que l’altre no és el que pensàvem, perquè de fet l’hauríem estat creant a partir de poques dades reals i d’un munt d’il·lusions. El miratge desapareixerà i veurem a l’altre tal com és.
La idealització s’ha d’entendre com un procés natural, però s’ha d’estar alerta de no fer volar coloms massa temps.
Vas un dia pel carrer d’un barri elegant d’una gran ciutat i un home t’atura i et diu que s’ha fixat en tu perquè vesteixes amb molt bon gust, i amb un sentit de la combinació de colors excel·lent. Ell molt parlador continua adulant-te, dient-te que tens una visió de la moda i de l’elegància extraordinària, i que per aquest motiu només a tu et pot oferir unes jaquetes de pell italianes fantàstiques molt exclusives. Tot seguit t’explica que ha tingut un problema i que això l’impedeix tornar-les al seu país i les vol vendre, però no a qualsevol.
I ja te l’ha venut.
Estàs en una reunió de treball i al sortir algú admira la teva forma d’expressar-te i de dirigir el grup, et parla de la teva intel·ligència i de com tens un do de gent insuperable. Et comenta que amb la quantitat de feina que deus tenir segur que necessites tenir un ajudant eficaç i d’absoluta confiança. Tot seguit t’explica la seva mala sort laboral.
I ja l’has contractat.
Algú et veu arribar amb el teu gran cotxe, vestit impecable, i segur de tu mateix. Et busca i et comenta el bon gust que tens, i parla de la virilitat que emanes, donant a entendre que segur que enamores a qui vols. Et parla de la teva parella ideal per potenciar aquestes qualitats que ja tens i que et faran arribar molt més lluny del que has imaginat mai.
I ja estàs a punt de casar-te.
Així comencen moltes històries. En algun cas és només una compra que acabes fent quan ni volies ni necessitaves, però en altres casos pot ser l’inici d’una relació amb algú que des del primer moment t’ha manipulat.
I com ho fa el manipulador per enganyar-te?
Doncs adulant-te una mica per damunt d’allò que tu ets o necessites. La persona que et manipula es fixa en alguna característica teva ja sigui la forma de comportar-te, la de vestir o les coses que portes o les coses per les quals preguntes, i a partir d’aquí amplia la importància d’aquest tret parlant de les seves excel·lències. Tot seguit et fan sentir que ets únic i singular, afegint que si compres el que t’ofereixen o fas el que et proposen tot el que ets es potenciarà.
Gairebé està tot fet, la víctima està a punt, l’autoestima la sens a tope, l’empatia et desborda, ja només queda que el manipulador et comenti qualsevol dificultat que té i et llençaràs a resoldre-li.
Quan algú t’adula en excés o t’adula quan no et coneix de res, comença a engegar tots els llums d’emergència, perquè en el millor dels casos et pot vendre una jaqueta però en el pitjor tu li pots vendre la teva vida.
Hi ha persones que sembla que no tenen accés a records positius de la seva vida, ni de sí mateixos. Explorant el passat d’aquestes persones per trobar experiències agradables i de valor, ràpidament venen a la memòria fets negatius que les sobrepassen i les fan entrar en un estat emocional de tristesa i desesperança.
Freqüentment aquestes persones han sigut víctimes d’una infància plena de successos desagradables que els porten a creences sobre la vida i les persones molt limitants. Alguns exemples de successos negatius i les possibles creences relacionades si han patit morts de persones importants, poden donar lloc a pensar que les persones que estima sempre desapareixen de la seva vida, si hi han viscut accidents poden creure que quan la vida va bé sempre passen coses que ho espatllen tot, si les seves relacions parentals i familiars han sigut fredes o poc respectuoses podrien creure que no són persones valuoses, si se les han abandonat o han patit negligència poden pensar que no són dignes de ser estimades o que el que els hi van fer s’ho devien merèixer i així, podríem anar recollint un munt de valoracions negatives i descoratjadores.
Aquestes formes de veure la vida que són les creences negatives fan que les persones només es fixin en les experiències que les confirmen i obviïn les que d’alguna manera demostrarien el contrari, confirmant així que són certes i fent que es perpetuïn o inclús es repeteixin experiències com les del passat.
La teràpia en moltes ocasions és un treball reconstructiu per trobar records positius i ampliar-los al màxim, fent que es connectin entre ells i provoquin en la memòria una necessitat de recerca del més mínim detall que hagués constituït un record positiu, de confiança o de competència. Aquest treball genera i activa la xarxa neuronal positiva que tothom té, però que en aquestes persones està oculta o és molt reduïda, alhora que es genera un recull de creences positives que faran que es consolidi.
Els records positius que es van recordant van quedant associats i van constituint una xarxa tant o més poderosa que la de records negatius.
Fer o reforçar la nostra pròpia xarxa neuronal positiva és possible si ens dediquem a recordar experiències positives, valorar el que som o el que fem, rememorar les persones significatives de la nostra vida, o repassar reculls fotogràfics d’infància.
Llegint la Solitud del nombres primers un s’adona de la realitat en la que viuen algunes persones que per les seves vivències d’infància amb pares rígits i autoritaris o poc afectuosos, no han après a vincular-se als altres, viuen en un món de solitud, no poden establir relacions i mantenir-les per sí mateixos. Aquestes persones tenen una incapacitat per llegir i interpretar els estats emocionals
Un grup de persones diverses es reuneixen al capvespre d’un dia d’estiu, una gran morera de llargues branques assenyala el lloc de reunió, multitud de fulles verdes es mouen refrescant l’ambient, una sensació revitalitzant condueix a la reflexió.
És només un divertiment això de reunir-se, parlar, riure, divagar, callar, criticar, escoltar, explicar… o és quelcom més profund que va forjant amistats?
Totes les persones sociables, que gaudeixen de la reunió amb els altres, tenen molts amics? De que depèn la quantitat de coneguts o d’amics que un té?
El grau d’intimitat és el que assenyala la diferència entre tenir molts coneguts i tenir molts amics. Hi han persones molt hàbils socialment, que saben parlar de moltes coses, que saben mantenir l’atenció d’aquells amb qui estan i que saben interessar-se pels altres. Són persones extravertides. Però les persones extravertides no necessariament tenen molts amics perque això depèn de l’exposició personal que un fa als altres. Anem convertint els coneguts en amics quan som capaços de parlar sincerament de nosaltres mateixos, d’explicar intimitats, trets personals i no nomès quan som capaços de parlar de milers de qüestions.
Pot una persona reunir-se amb altres i assegurar que no se sabrà res d’ella pel fet que no explica intimitats? Tot el que sabem d’una persona és a través del que diu amb paraules? Segur que no, la presència, els actes, la gestualitat, la mirada, tot parla d’algun aspecte ocult de cadascun de nosaltres, que fa que de vegades establim relacions que en diriem d’amistat, sense que entre aquesta persona i nosaltres hi hagi hagut massa paraules de caire personal.
Fa uns dies escoltava un actor quan deia que el lloc segur és aquell en el que t’espera una persona que malgrat conèixer els teus defectes no te’ls retreu, i ho deia en una entrevista parlant de la seva vida de parella. Em va semblar una definició bonica per expressar com sempre necessites un lloc on ser tu mateix sense màscares ni disfresses i on un altre et pot veure i mantenir-se tranquil al teu costat. La importància de que hi hagi un altre que et retorna la confiança en tu mateix i et transmet que li agrades. Sense aquest altre que et fa de mirall no es pot tenir aquesta experiència de saber-se i sentir-se estimat tal com un és.
És una definició que m’agrada perquè anar a teràpia també és anar a buscar un lloc segur. La relació terapèutica gaudeix d’aquest requisit que consisteix en ser un espai on entendre allò que semblaria un defecte, per buscar tot seguit la raó de la seva existència. Apreciar com en un moment de la nostra vida aquest defecte, aquesta conducta, aquesta forma de respondra que valorem com negativa per més imperdonable que ens sembli, segur que ha estat quelcom necessari per adaptar-nos a la situació en la que ens trobàvem. La situació terapèutica és un lloc segur on aprendre que un defecte no ens defineix, és només una petita part de la nostra manera de ser.
La relació de parella i la relació terapèutica no són les úniques que ens permeten tenir aquesta vivència. Al llarg de la vida coneixem persones que sentim que representen per nosaltres aquest lloc segur i cal fixar-s’hi i a més a més de cultivar la relació cal també recordar-la. Reviure-la ens fa recuperar la tranquil.litat i l’acceptació personal.
Només els llocs segurs permeten confiar-se, llocs on ser entesos, llocs on ser respectats.
En tens? No en etens? Són bones? Dolentes? Milloren la relació amb la teva parella? La perjudiquen? És infidelitat?…..
Les fantasies sexuals són les reines de la creativitat, del divertiment, de les emocions fortes, de l‘excitació fàcil i ens porten a mons impossibles perquè ens allunyen de la realitat externa. Segurament són aquests mons impossibles els que ens han de fer prestar atenció perquè si ens excedim en fantasiejar pot passar que la realitat no ens agradi prou, ens sembli sempre insuficient i avorrida i perdem l’interès per mantenir relacions sexuals reals.
Les pel·lícules romàntiques i pujades de to ja ens fan creure en postures impracticables, temps records amb satisfacció infinita i escenes de risc que sempre acaben bé, però qualsevol que practiqui una mica ja sap que hi han coses que han de seguir sent increïbles per més que ens les ensenyin al cinema.
Què dir de la pornografia, sobretot la interactiva? Doncs el mateix però portat a l’extrem. A més a més del ja comentat anteriorment, cal afegir que hi ha un component personal que ho fa tot molt més perillós. Algú vol tenir sexe amb tu i et diu i et fa creure que ets una meravella sexualment parlant. Tot t’ho dedica a tu perquè tu ho mereixes. Estrany no? Comptant que tu no has fet res i que aquesta persona no et coneix de res, però el pensament és traïdor i s’ho pot creure sense que sigui veritat i llavors la realitat es converteix encara en més insatisfactòria. Si t’acabes creient que ets el millor sense fer res no podràs deixar de buscar aquesta admiració gratuïta i la teva parella mai estarà a l’alçada, faci el que faci, no tindrà cap opció. El resultat serà que mai sentiràs la satisfacció que somies perquè entraràs en una contradicció constant entre la fantasia i la realitat.
Però no em mal interpreteu, les fantasies sexuals tenen més de bo que de dolent, sobretot si no les deixem passar per sobre de la realitat i si permetem entrar i participar a la nostra parella.
Les fantasies sexuals permeten moltes vegades posar en marxa la relació sexual, poden ser el motor d’arrancada. Si estem passant per situacions estressants a nivell laboral, familiar, de salut o per qualsevol motiu estem molt centrats a nivell racional, molt poc donats a la creativitat i el divertiment, es converteixen en una via ràpida per entrar al món del cos, de la sensualitat, del deixar-se portar.
També promouen relacions sexuals més creatives i són un poderós antídot contra l’avorriment, permeten sentir-nos més atractius i atrevits i aquestes sensacions viscudes en primera persona, a nivell absolutament corporal i sensorial, van creant un patró d’actuació més intuïtiu i menys racional, augmentant la disponibilitat i per sobre de tot alegrant la vida.
Mòbil / 669 388 447
dolorsca@copc.cat
Barcelona i Igualada
Visita'm a: 
LA CURIOSITAT EM DEFINEIX