Moltes vegades em sorprèn com alguns autors expressen idees absolutament evidents d’una forma que em sembla haver-la pensat per primera vegada.
La següent frase és de Richard Ford del seu llibre Entre ells dos, i l’escriu quan com a nen un dia es fa conscient que ell té un concepte de la seva mare que no es correspon amb el que tenen les veïnes o amb la que té el seu propi pare, i ho expressa així:
Com més som capaços de veure els nostres pares en totes les seves facetes i tal com els veuen els altres, més possibilitats tenim de veure el món tal com és.
Jo tampoc sé si nosaltres, en general, som prou conscients que els nostres pares no són només com nosaltres els coneixem. No sé si som prou conscients que una persona és de moltes maneres diferents, tan diferents que és possible inclús que puguem negar certes característiques amb fermesa quan algú altre les pot afirmar rotundament.
Quantes vegades escoltem o pensem que no és possible que els altres vegin al nostre pare o la nostra mare de forma tan oposada a com la veiem nosaltres? O quantes vegades ens sorprèn allò que diuen d’ells, i pensem que nosaltres tenim una informació que desmentiria el que s’ha dit?
Els éssers humans som extremadament complexos, i segurament per això, el món també ho és.
