Us heu trobat a vegades excessivament preocupats i tot el temps donant voltes a perquè una relació no funciona, a si no ho heu fet bé, a si és injust, a si no ho enteneu, a si havíeu d’haver fet allò, a si havíeu d’haver dit, a si havíeu d’haver callat, a si esteu de mala sort, a si us sentiu decebuts, a si…..
Quan el pensament ens bombardeja un cop i un altre amb un mateix tema o amb idees repetitives, podem caure en l’error de pensar que no hi ha qui el controli, que en som víctimes indefenses d’aquesta repetició i no podem fer res més que acatar els seus desitjos.
Creure això és justament el que acabarà confirmant-nos que és així d’invariable. Però la confirmació no vindrà del fet que sigui veritat, sinó del fet que no emprendrem cap acció per canviar aquest funcionament i per tant s’anirà repetint.
El pensament el podem aturar. Sí, tal com us ho dic, aturar-lo, dir-li: prou, prou i prou. Pot semblar difícil, però no ho és si insistim suficient nombre de vegades. Per fer més fàcil passar a l’acció penseu què faríeu si en comptes de ser una informació que ve del vostre interior fos una informació que ve de l’exterior, com per exemple si fos un veí que pica a la porta a cada moment per fer-vos el mateix comentari, o un whatsapp continuo que us arriba i conté una vegada i una altra la mateixa informació. Segurament no tindríeu cap problema amb dir: prou ja n’hi ha prou i impediríeu la seva entrada.
Per fer més eficaç l’aturada del pensament, el que farem a continuació és distreure’ns amb altres coses, o bé pensant en temes que ens interessen, que ens motiven i ens agraden, o bé cantant, si, com diu la saviesa popular: qui canta el seu mal espanta, i amb tota la raó, cantar distreu el pensament.
I un tercer i últim pas que encara reforçarà més la nostra acció, serà buscar un moment del dia per poder pensar de forma voluntària i conscientment, en això que tant ens ronda pel cap i que no deixa espai per altres coses. Aquest temps que pot ser aproximadament de mitja hora l’utilitzarem per pensar, però no lliurement, sinó d’una forma ordenada. Escriure és una de les millors maneres de pensar ordenadament, ja que la informació necessàriament ha d’anar ocupant un lloc determinat en un espai definit que és el paper, la repetició d’idees se’ns farà present i en serem plenament conscients. Ens adonarem de la inutilitat d’anotar una i una altra vegada la mateixa idea i per extensió ens adonarem de la inutilitat de seguir-hi pensant. Escriure també permet que allò que s’escriu els ulls en llegir-ho ho passin per un nou filtre mental que farà que la informació repetida vagi perdent importància.
I per finalitzar recordeu que la repetició de l’exercici és el que ens farà tenir èxit i alliberar-nos de les repeticions que ens omplen inútilment l’espai mental. Si interrompem el pensament suficients vegades, s’aturarà.
