Quan parlem d’adolescència tot és prou difícil, molt difícil o inclús massa difícil.
Els nois i noies necessiten separar-se dels seus pares, necessiten ser diferents i faran tot el possible per allunyar-se del nucli familiar. En aquest intent de diferenciació i distanciament dels seus pares uns opten per dirigir la seva atenció cap al carrer, buscant amics i activitats per emmirallar-se amb als altres i saber qui són, i d’altres dirigeixen la seva atenció cap a dins, cap a la seva habitació convertint-la en un reducte privat al que els pares hi tenen poc o nul accés i on ells hi fan vida.
L’edat dels nois que opten per una situació o per l’altre és la mateixa i els neguits emocionals i personals que els sacsegen també, però l’adolescent que es tanca a l’habitació ens està indicant que pateix algunes dificultats relacionals, que els altres, els de la seva edat li fan una mica de por, que no sap com comportar-se, o que no sap què s’espera d’ell.
Cuidado en pensar que si l’adolescent no surt de casa és millor perquè no fumarà, no beurà, no es drogarà i no tindrà sexe prematur, perquè tampoc estarà practicant com relacionar-se, com fer front a les diferències, com aprendre a suportar les decepcions, com aprendre a regular la seva conducta, com tractar amb el sexe oposat, com demanar coses i esperar, com esforçar-se per aconseguir el que vol, com pactar amb els altres, com cedir a vegades per obtenir en altres, com equivocar-se i demanar disculpes, …. No sabrà com aprendre a viure, en definitiva.
Si tenim un noi a l’habitació i parlo d’un noi que no surt d’ella, hem de preguntar-nos quina és la dificultat que té i com el podem ajudar a resoldre-la. No val dir-lis: “va no passa res, home, tu surt igual, el que et diguin els altres per una orella t’entra i per l’altre et surt”, i altres frases per l’estil. Perquè no funcionarà.
Potser si ens fem les preguntes de: Què faria jo si hagués tingut aquest problema a la seva edat? Com el resoldria jo si em passés a mi? La resposta ens acostaria més al que sent l’adolescent i podríem treballar plegats per anar canviant la necessitat de tancar-se a l’habitació.
