Galeria

EL PERILL ÉS AL CARRER O A LA SEVA HABITACIÓ?

tancat

Quan parlem d’adolescència tot és prou difícil, molt difícil o inclús massa difícil.

Els nois i noies necessiten separar-se dels seus pares, necessiten ser diferents i faran tot el possible per allunyar-se del nucli familiar. En aquest intent de diferenciació i distanciament dels seus pares uns opten per dirigir la seva atenció cap al carrer, buscant amics i activitats per emmirallar-se amb als altres i saber qui són, i d’altres  dirigeixen la seva atenció cap a dins, cap a la seva habitació convertint-la en un reducte privat al que els pares hi tenen poc o nul accés  i on ells hi fan vida.

L’edat dels nois que opten per una situació o per l’altre és la mateixa i els neguits emocionals i personals que els sacsegen també, però l’adolescent  que es tanca a l’habitació ens està indicant que pateix algunes dificultats relacionals, que els altres, els de la seva edat li fan una mica de por, que no sap com comportar-se, o que no sap què s’espera d’ell.

Cuidado en pensar que si l’adolescent no surt de casa és millor perquè no fumarà, no beurà, no es drogarà i no tindrà sexe prematur, perquè tampoc estarà practicant com relacionar-se, com fer front a les diferències, com aprendre a suportar les decepcions, com aprendre a regular la seva conducta, com tractar amb el sexe oposat, com demanar coses i esperar, com esforçar-se per aconseguir el que vol, com pactar amb els altres, com cedir a vegades per obtenir en altres, com equivocar-se i demanar disculpes, …. No sabrà com aprendre a viure, en definitiva.

Si tenim un noi a l’habitació i parlo d’un noi que no surt d’ella, hem de preguntar-nos quina és la dificultat que té i com el podem ajudar a resoldre-la.  No val dir-lis: “va no passa res, home, tu surt igual, el que et diguin els altres per una orella t’entra i per l’altre et surt”, i altres frases  per l’estil. Perquè no funcionarà.

Potser si ens fem les preguntes de:  Què faria jo si hagués tingut  aquest problema a la seva edat? Com el resoldria jo si em passés a mi?  La resposta ens acostaria més al que sent l’adolescent i podríem treballar plegats per anar canviant la necessitat de tancar-se a l’habitació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.