No sé si plorar és tan bo com diuen, potser a vegades si, doncs és com una crida als que ens envolten perquè ens consolin, ens abracin i ens preguntin què ens està passant, i el senyal és tan commovedor per la majoria que ràpidament ens plou carinyo i estimació i sentim asserenar-se l’ànim.
Però a vegades no rebem res de tot aixó, plorem i ningú ens abraça, ni ens recorden que tot passarà. En aquestes ocasions en que no rebem resposta, l’emoció que ens remou és la de la vergonya perquè pensem que la persona que ens veu plorar ho troba inadequat. Si plorem i no sentim connexió emocional ens sentim jutjats.
Plorar és bo si ho necessitem encara que no els hi sembli bé als demés.
