Recordeu la història d’aquella nena que portava les sabatilles al seu pare, quan aquest arribava cada dia de treballar, fins que un bon dia, després de debatre’s llargament, va decidir no fer-ho més?
Vam parlar de com a la infància una actuació aparentment trivial, per part d’una persona important per un nen, pot donar lloc a creences negatives sobre un mateix. Creences que moltes vegades queden memoritzades en forma de sensacions corporals que s’activen en el moment d’afrontar, en el present, situacions semblants a les que la van originar, generant-nos malestar. El fet que siguin sensacions les que es disparen i no frases o imatges del record origen, fa que sigui difícil tenir-hi accés i modificar-ho i per això es requereix en moltes ocasions d’una intervenció psicoterapèutica.
Recuperem doncs aquella història, però ara, per parlar de la part positiva de com influència el passat sobre què som en el present.
Què passaria si aquella nena ja adulta tingués accés des de la teràpia o des de l’autorreflexió a tots els aprenentatges que es van produir en aquella situació?
Podria vivenciar-se com una persona capaç de reflexió, capaç d’actuar després d’haver sospesat els pros i contres, de les seves necessitats i de les del seu pare. Ser reflexiva és una qualitat que en el present li permet respectar alhora les necessitats pròpies i les dels altres.
Ser capaç de sotmetre la impulsivitat pròpia de l’adolescència, que l’hauria portat a fer un canvi de forma agressiva o des de la ràbia. En el present aquest domini forma part de la capacitat de regular les seves emocions quan aquestes són massa intenses.
Una adolescent que va ser capaç de cuidar-se a si mateixa, de saber que per estar bé necessitava deixar de portar les sabatilles al seu pare i ser capaç de fer-ho, tot i la dificultat que li representava. Saber què necessitem per estar bé amb nosaltres mateixos i fer el necessari per aconseguir-ho és una qualitat que ens fa més autònoms i independents emocionalment. És la qualitat que permet saber si tenim gana, ganes de dormir, necessitat de divertirnos o qualsevol altra necessitat i portar-ho a terme.
Aquests i molts altres aprenentatges es van produint des del passat i van conformant el nostre present. Tant si parlem d’una vivència negativa com d’una positiva, sempre en podem extraure i reforçar habilitats, fortaleses i qualitats personals. Reforçar les qualitats personals ens reconnecta amb nosaltres mateixos, amb la nostra biografia i millora la nostra autoestima, perquè permet reconciliar-se amb els records del passat.
Som i podem fer en el present allò que vam ser i vam poder fer en el passat. I és en el present on ho podem canviar.
