Galeria

VIU EL PRESENT

Si escoltes que algú parla contínuament del passat, d’allò que li succeïa quan era nen, de les circumstàncies vitals que va viure, de com era el seu poble, de les qualitats personals que tenia abans, i de tot el que té a veure amb temps passats…. fixa’t en quin és l’estat emocional que predomina a la seva vida present: Segurament un estat força melancòlic, amb una clara sensació de pèrdua, i força depressiu.

Si escoltes a algú que parla contínuament del futur, d’allò que ha de fer, dels projectes que té en ment, del que aconseguirà, de com té l’agenda plena i de tot el que li queda per fer…fixa’t en quin és l’estat emocional que predomina a la seva vida present. Segurament un estat neguitós i de preocupació continua, amb una clara sensació de no arribar mai a allò que espera, i clarament ansiós.

És una fantàstica capacitat la que tenim els humans de poder reviure el passat, perquè ens permet saber qui som i aprendre de l’experiència, i també la de poder-nos projectar al futur per poder generar plans i canviar el món, però hem de saber trobar l’equilibri. Aquesta capacitat de viatjar en el temps s’ha de mantenir sempre en moviment, sense aturar-se excessivament en el que ja ha passat o en el que ha d’arribar i passant freqüentment pel present.

Sembla que està de moda que algú et digui que has de viure el present, l’aquí i l’ara. Però no perquè sembli una moda és menys cert que viure en el present és molt menys estressant que viure en un altre temps. El present ens enriqueix i ens capacita per mirar enrere i per caminar endavant.

Imagina que diumenge surts amb bicicleta i vas tot el trajecte pensant en temps passats, la infància, els estudis que no vas fer, els amics que tenies i les dificultats que vas haver de superar o bé et dediques tot el temps a pensar en el futur pròxim o llunyà, penses que demà ja és dilluns, la dificultat de la reunió de primera hora, o com fer-ho perquè els nens vagin a forces activitats i els hi doni temps a fer els deures mentre tu aprofites per anar a comprar. Segurament quan tornis a casa et sentiràs trist en el primer dels casos i ansiós en el segon i sortir amb bicicleta no t’haurà alliberat de tensions, ni relaxa’t, no haurà sigut una activitat placentera.

Si surts estant en el present sentiràs la temperatura que fa i la brisa que corre al teu voltant, gaudiràs de la llum del dia, del sol o dels núvols i dels seus reflexos, hauràs inspirat i expirat amb plaer l’aroma del mar o dels pins que t’envolten, escoltaràs al teu company de viatge i hauràs compartit el temps i l’esforç. Definitivament arribaràs a casa renovat físicament i mentalment.

Què passa si no només estàs en un temps equivocat quan surts amb bicicleta el diumenge, sinó que ho estàs amb freqüència, en el teu dia a dia?
Viure en el passat o en el futur és del tot impossible, d’aquí que fer-ho de forma continuada generi malestar i emocions negatives que ens sobrepassen.

Viure en el present és viure.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.