Tag Archives: Emocions

JOSEFINA CASTELLVÍ, ESTIMAR SENSE POSSEIR

Escoltant a la Oceanògrafa Josefina Castellví en una entrevista pel recent atorgat premi Nacional de Cultura 2013, he recordat unes paraules  que venen a  dir que només es pot gaudir d’allò que no intentem posseir.

Emocionalment parlant,  m’ha semblat un clar exemple de persona que  va treballar, estimar i gaudir del territori en llibertat, sense pretendre fer-lo seu, no el va acotar, privatitzar, comprar  ni adquirir drets. Va dirigir importants treballs d’investigació a l’Antàrtida, va tenir  la clau d’entrada i sortida de persones a aquest paradís gelat, i es va  negar sempre  a que aquests espai privilegiat i verge fos utilitzat per altres activitats que no fossin la recerca. Segurament una tasca més dura que la pròpiament d’investigació. Ara parla de l’Antàrtida com si fos d’ella i ara que hi ha tornat per la gravació del documental Els records del gel, diu que ja no hi tornarà més. I sabeu perquè no hi tornarà? Perque allà només hi caben 12 persones i si hi va algú que no esta investigant pren el lloc d’ algú altre que si que ho pot fer. És el respecte a la feina que ella ha fet durant anys i a la que es fa actualmente i sobretot el respecte  a la natura i a la no propietat  sobre aquesta.

Estima profundament l’Antàrtida, encara avui  en parla i la viu  com si fos d’ella, i tot i així, no te cap interès en posseir-la. És per això que la pot esimar? Si realment fos seva, no estaria tot el temps patint per ella, veient només el perill que corre i sense poder-la gaudir?

Galeria

TRAUMA I MEMÒRIA

Aquesta setmana he tingut la grata oportunitat de veure la pel.lícula de Mike Binder En algun lugar de la memòria. El protagonista principal és un Adam Sandler interpretant a un home que desprès d’haver perdut a la seva dona i … Continue reading

ANIVERSARI

El dia de l’aniversari sempre és un dia especial,  simplement perquè no saps què fer perquè ho sigui,  perquè es converteix en un dia especial de la forma més inesperada, perquè estàs trist inexplicablement, o simplement perquè no vols sentir-te gran.

Si penséssim que celebrem el temps que fa que som al món, l’oportunitat que la nostra mare ens ha donat per gaudir de la vida potser seria més fàcil sentir-nos feliços. Sentiríem agraïment per ella i pel miracle de la maternitat, sentiment que ens reconfortaria profundament perquè està dirigit a algú altre diferent de nosaltres mateixos.

LA MILLOR OFERTA

Fa uns dies em vaig quedar amb un diàleg entre dos personatges d’una pel·lícula, on un d’ells li pregunta a l’altre: Què és per tu la vida matrimonial? I l’altre li respon: La vida matrimonial és com estar en una subhasta on no saps mai si la teva és la millor oferta.

Pel context de la pel·lícula feia pensar que el personatge que respon viu la seva relació en una constant incertesa i inseguretat, com si en qualsevol moment ell pogués ser guanyat per un altra persona més interessant, una persona que pot ser una millor oferta. De fet hi ha persones que viuen així les seves relacions, patint per si no són suficient i això els porta a intentar un sistema de control ferri des del que poder vigilar qualsevol senyal sospitosa.

Però jo penso que aquest comentari també podria ser vist des d’un altre angle i si creus que la vida de parella pot ser com una subhasta el millor que pots fer és buscar creativament ser tu el que tens sempre la millor oferta, generant així una relació dinàmica, que no s’estanqui i entri excessivament en rutina.

Galeria

SUïCIDIS

Sents molta tristesa quan escoltes que hi ha persones joves que s’han suïcidat. Tristesa quan penses en les angoixes prèvies que aquestes persones han hagut de suportar. Tristesa quan penses en les possibilitats perdudes, en allò que podien haver fet a les seves vides i ja … Continue reading

Galeria

RUPTURES POSTVACANCES

La vida quotidiana porta a actuar de forma rutinària i aquesta rutina que diu tant de nosaltres és el que acabem considerant com la millor forma de fer les coses. Podríem fer una llista inacabable de rutines: ser ordenats, portar una agenda atapeïda sense espai per … Continue reading

IDEALITZACIÓ

Quan ens enamorem d’una persona, generalment ens enamora un aspecte concret d’ella que d’alguna manera omple un vuit nostre, un desig incomplert i ens agrada  tant que la comencem a idealitzar. Inconscientment intentem fer que els altres aspectes de la persona encaixin amb els nostres gustos i comencem a idealitzar-la, pensem i pensem en ella, suposem que fer algun projecte amb ella serà fantàstic, o tenir una vida en comú serà màgic o tenir una relació serà reconfortant.

Tot el que estem imaginant és una fantasia que potser no es correspon en res a com és l’enamorat. No estem construint aquests desitjos sobre la realitat sinó sobre la nostra imaginació. Amb tots aquests pensaments haurem ampliat exponencialment les qualitats de l’altre i reduit fins al punt de fer desaparèixer tots aquells detalls que no encaixen amb nosaltres i que consideraríem que són defectes irreconciliables amb el que volem.

La idealització és una acció de l’hemisferi dret, el de les emocions on el raonament no hi té cabuda. El temps, però, farà que la raó comenci a treballar i, si tenim valor de fer autocrítica, inicialment ens sentirem enganyats però desprès veurem clar que l’altre no és el que pensàvem, perquè de fet l’hauríem estat creant a partir de poques dades reals i d’un munt d’il·lusions. El miratge desapareixerà i veurem a l’altre tal com és.

La idealització s’ha d’entendre com un procés natural, però s’ha d’estar alerta de no fer volar coloms massa temps.

MANIPULACIÓ

Vas un dia pel carrer d’un barri elegant d’una gran ciutat i un home t’atura i et diu que s’ha fixat en tu perquè vesteixes amb molt bon gust, i amb un sentit de la combinació de colors excel·lent. Ell molt parlador continua adulant-te, dient-te que tens una visió de la moda i de l’elegància extraordinària, i que per aquest motiu només a tu et pot oferir unes jaquetes de pell italianes fantàstiques molt exclusives. Tot seguit t’explica que ha tingut un problema i que això l’impedeix tornar-les al seu país i les vol vendre, però no a qualsevol.

I ja te l’ha venut.

Estàs en una reunió de treball i al sortir algú admira la teva forma d’expressar-te i de dirigir el grup, et parla de la teva intel·ligència i de com tens un do de gent insuperable. Et comenta que amb la quantitat de feina que deus tenir segur que necessites tenir un ajudant eficaç i d’absoluta confiança. Tot seguit t’explica la seva mala sort laboral.

I ja l’has contractat.

Algú et veu arribar amb el teu gran cotxe, vestit impecable, i segur de tu mateix. Et busca i et comenta el bon gust que tens, i parla de la virilitat que emanes, donant a entendre que segur que enamores a qui vols. Et parla de la teva parella ideal per potenciar aquestes qualitats que ja tens i que et faran arribar molt més lluny del que has imaginat mai.

I ja estàs a punt de casar-te.

Així comencen moltes històries. En algun cas és només una compra que acabes fent quan ni volies ni necessitaves, però en altres casos pot ser l’inici d’una relació amb algú que des del primer moment t’ha manipulat.

I com ho fa el manipulador per enganyar-te?

Doncs adulant-te una mica per damunt d’allò que tu ets o necessites. La persona que et manipula es fixa en alguna característica teva ja sigui la forma de comportar-te, la de vestir o les coses que portes o les coses per les quals preguntes, i a partir d’aquí amplia la importància d’aquest tret parlant de les seves excel·lències. Tot seguit et fan sentir que ets únic i singular, afegint que si compres el que t’ofereixen o fas el que et proposen tot el que ets es potenciarà.

Gairebé està tot fet, la víctima està a punt, l’autoestima la sens a tope, l’empatia et desborda, ja només queda que el manipulador et comenti qualsevol dificultat que té i et llençaràs a resoldre-li.

Quan algú t’adula en excés o t’adula quan no et coneix de res, comença a engegar tots els llums d’emergència, perquè en el millor dels casos et pot vendre una jaqueta però en el pitjor tu li pots vendre la teva vida.

XARXES NEURONALS POSITIVES

Hi ha persones que sembla que no tenen accés a records positius de la seva vida, ni de sí mateixos. Explorant el passat d’aquestes persones per  trobar experiències agradables i de valor, ràpidament venen a la memòria fets negatius que les sobrepassen i les fan entrar en un estat emocional de tristesa i desesperança.

Freqüentment aquestes persones han sigut víctimes d’una infància plena de successos desagradables que els porten a creences sobre la vida i les persones molt limitants. Alguns exemples de successos negatius i les possibles creences relacionades si han patit morts de persones importants, poden donar lloc a pensar que les persones que estima sempre desapareixen de la seva vida, si hi han viscut accidents poden creure que quan la vida va bé sempre passen coses que ho espatllen tot, si les seves relacions parentals i familiars han sigut fredes o poc respectuoses podrien creure que no són persones valuoses, si se les han abandonat o han patit negligència poden pensar que no són dignes de ser estimades o que el que els hi van fer s’ho devien merèixer i així, podríem anar recollint un munt de valoracions negatives i descoratjadores.

Aquestes formes de veure la vida que són les creences negatives fan que les persones només es fixin en les experiències que les confirmen i obviïn les que d’alguna manera demostrarien el contrari, confirmant així que són certes i fent que es perpetuïn o inclús es repeteixin experiències com les del passat.

La teràpia en moltes ocasions és un treball reconstructiu per trobar records positius i ampliar-los al màxim, fent que es connectin entre ells i provoquin en la memòria una necessitat de recerca del més mínim detall que hagués constituït un record positiu, de confiança o de competència. Aquest treball genera i activa la xarxa neuronal positiva que tothom té, però que en aquestes persones està oculta o és molt reduïda, alhora que es genera un recull de creences positives que faran que es consolidi.

Els records positius que es van recordant van quedant associats i van constituint una xarxa tant o més poderosa que la de records negatius.

Fer o reforçar la nostra pròpia xarxa neuronal positiva és possible si ens dediquem a recordar experiències positives, valorar el que som o el que fem, rememorar les persones significatives de la nostra vida, o repassar reculls fotogràfics d’infància.

ELLES ENS ENGANYEN

Elles ens enganyen és el que diu un home que fa poc que està separat. Ho explica dient que les dones enganyen perquè abans de viure en parella hi ha molta disponibilitat sexual i després aquesta ja no hi és o es veu molt reduïda.

Però segurament si preguntéssim a una dona faria la mateixa queixa, amb la diferència que no es queixaria de disponibilitat sexual sinó de romanticisme. I ho explicaria dient que està amb un home que prometia romanticisme i detalls personalitzats i ara això ja no hi és.

Jo dubto que hi hagi intencionalitat, gairebé tothom vol allò que el fa sentir bé i generalment gaudeix de veure que l’altre també gaudeix amb allò que li donem. La trampa potser està en pensar que el que un vol, sexe en el cas dels homes i romanticisme en el cas de les dones (amb les excepcions pertinents) és primer i més important que el que l’altre necessita. Ull! perquè diuen que un home pot ser romàntic si té sexe, i una dona pot ser molt sexual si se la tracta amb romanticisme.

Enganyem les dones i els homes? Estem esperant conscientment a viure en parella per restringir els desitjos de l’altre? O potser en la vida de festeig i coneixença donem el millor de nosaltres, estem proactius en agradar i conquerir i després amb la convivència ens relaxem i ens tornem una mica passius? Potser ens aclaparen  les noves tasques de parella i  reduim l’espai de cura de l’altre i de divertiment? Només és l’altre que ens ha de donar alló que volem o  només és decidir qui ha de donar primer?